Les soles d’en Mallol

Sin título

“Les soles d’en Mallol”

Exposició col·lectiva. Desembre 2016-Gener 2017

L’Aparador. Plaça del Carme. La Seu d’Urgell

Per sisé any consecutiu les portes del magatzem de la Ferreteria Mallol de la Seu s’obren a la creativitat dels artistes del Pirineu. Trenta-sis artistes,–pintors, escultors, dissenyadors, fotògrafs, etc.– de l’Alt Urgell i Andorra, participen en la convocatòria d’enguany, titulada Les soles d’en Mallol.

La proposta consisteix en manipular un objecte o estri comú – en aquest cas unes soles de sabater– procedent dels vells estocs del magatzem– i produir una peça artística, alterant tant la forma com la funció de l’objecte.

Si en edicions anteriors unes senzilles llaunes, o uns cullerots de cuina es van convertir en insòlits artefactes, ara les soles, de ben segur ens deparen sorpreses semblants.

L’objectiu del projecte és mostrar la diversitat de visions respecte d’un mateix objecte, és a dir, sobre la realitat mateixa, en un joc de percepcions facetades que estimula el nostre imaginari i provoca la reflexió entorn de les convencions de la mirada.

DSC01313

DSC01307

 

REALIÓ & I·LUSITAT

DSC01351Realió & Il·lusitat és un projecte artístic que vol mostrar obres de diferents artistes residents al país i artistes andorrans, basades en les experiències dels immigrants provinents dels països inclosos en l’UCCI (Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas).

El projecte es divideix en tres fases:

  • Gravació de les experiències dels immigrants a través de dos preguntes:
    • Que era per a tu Andorra en el teu imaginari abans d’arribar al país?
    • Que és Andorra ara que hi vius i palpes la realitat?
  • Ús de les gravacions per part dels artistes com a inspiració i punt de partida per desenvolupar les obres per aquest projecte.
  • Exposició amb les obres dels artistes així com dels àudios de les entrevistes als diferents immigrants, ja sigui a títol personal o a través de les diverses associacions presents al país.

La nostra voluntat és la de crear un seguit d’obres que transcendeixin les fronteres i en les que el motor inspirador siguin les experiències dels immigrants vinguts dels diferents països inclosos en la Capitalitat Iberoamericana; així com difondre la cultura contemporània del país col·laborant amb artistes residents i andorrans.

MONTSERRAT ALTIMIRAS

“PAPERS”.  Alfons Valdés.  Col·lage sobre roba.

FRAGMENT ENTREVISTA  –  NICARAGUA

“(…)  Yo vine a esta país, buscando una mejor situación económica, para sacar adelante a mi familia.

Es un país, que me ha dado la oportunidad de trabajar legalmente  y moverme libremente. Como tiene que ser, trabajar y… pues aquí las personas….  Claro, no son como en nuestros países. Nosotros tenemos unas culturas muy diferentes. Somos más abiertos. Hablamos mucho con las personas, que tenemos al lado, donde vivimos. Pero que claro, se nos limita. Porque aquí la gente trabaja mucho y no se nos da la oportunidad de conocernos, más a otros. Aquí, cada quien va a su trabajo. Sale temprano, vuelve y nada más.  Esa es la vida.

Pero, claro, el país, la oportunidad que nos han dado es muy grande, maravillosa. Que en ninguna parte de Europa no viene. Y claro, es ilegal por muchos años.  Cuesta conseguir una residencia y aquí nos han dado la oportunidad de que inmediatamente nos han dado la oportunidad de tener una residencia y con eso poder ir a nuestro país a visitar a nuestros seres queridos, que dejamos allá.

Pero realmente aquí, claro, una quiere volver siempre a su país. No se quiere quedar siempre aquí para toda la vida,  por muy bien que una se sienta, que tenga trabajo.”

 

 

 

 

 

UNA ALTRA MIRADA ÉS POSSIBLE

un-altre-mirada-567x660

Repensar el paper femení en el discurs museogràfic

 

8-1-dsc00425

ALFONS VALDÉS – MUSEU DEL COMIC

“MAFALDA UNA NENA SÀBIA DEFENSA L’ART ABSTRACTE  img-20160302-wa0003img-20160302-wa0004img-20160302-wa0005

12 creadors han intervingut en vuit museus per capgirar els estereotips de gènere atribuïts a les dones també en la cultura

«L’objectiu és que els artistes vagin més enllà de l’imaginari, que capgirin els estereotips de gènere –sempre des de la visió– que es mostren implícits en el discurs dels museus», explicava Joana Baygual, la meitat del col·lectiu Laboratori376 –amb Helena Guàrdia–, quan fa poc més d’un any presentava el projecte artístic Una altra mirada és possible. Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà.

Les bases de la convocatòria demanaven que els artistes havien de treballar la seva obra «des de la perspectiva dels estereotips de gènere, basant-se en el patrimoni dels museus que tenen a l’abast» i també «la contemporaneïtat del discurs, el concepte de gènere, l’adequació a l’espai disponible i l’economia dels mitjans».

Durant la primera fase del projecte, els artistes interessats havien de triar dos museus amb què els agradaria treballar. Els equipaments que es van unir a la iniciativa són el Museu Nacional de l’Automòbil; la Casa-Museu d’Areny-Plandolit; el Museu Postal; el Museu Casa Rull; la Farga Rossell, Centre d’Interpretació del Ferro; el Museu del Tabac; el Museu del Còmic i el MW Museu de l’Electricitat. Un cop adjudicats els espais, els artistes van poder presentar els seus avantprojectes i un jurat va escollir els 12 que ja es poden veure en els diferents espais museístics. A més, el centre cultural la Llacuna acull una exposició general en què es presenten en diversos plafons totes les intervencions artístiques.

En cada creació, els artistes (deu dones i dos homes) han cercat la presència femenina en cada museu. Per exemple, al Museu Nacional de l’Automòbil, tradicionalment de connotacions masculines, Emmanuelle Besnard-Savin, amb la seva obra La Yvette et la Miss, posa en valor un dels vehicles de l’exposició, matrícula 3941, que pertany a la primera dona que es va posar davant d’un volant.

Al Museu del Tabac hi han treballat dues artistes: Samantha Bosque i Eve Ariza. A l’obra Què passaria si… Bosque fa fumar una dona que no fumava, per reivindicar que les cigarretes no eren només cosa d’homes, i a Ninetes Retallables La Dorada Reig Ariza conta la història veritable d’una nena contrabandista.

A la Farga Rossell, un espai masculí ple de fargaires, Itziar Badenas explica a L’anvers com els homes d’aram també s’havien d’encarregar de les tasques domèstiques.

A La veu silenciada, a la Casa Rull, Neus Mola reivindica el paper de la dona rural, sempre silenciat, i al mateix espai, a Hi varen ser… Maite Luque recuperar el cognom Rull, perdut però encara present.

A la Casa-Museu d’Areny-Plandolit, Susanna Ferran mostra a Equibrium la presència de la dona dins de la casa senyorial.

Al Museu de l’Electricitat, iO Casino juga a Domèstica amb el gènere i el sexe dels electrodomèstics.

Al Museu del Còmic, Montserrat Altimiras homenatja a les Heroïnes de la quotidianitataquelles dones que lluiten cada dia en silenci, afrontant tasques que se’ls encomanen només per ser dones, aquelles dones que no volen ser rescatades pels súperherois perquè elles són les heoïnes, i Alfons Valdés exposa Defensa de l’art abstracte homenatjant Mafalda, de Quino, «una nena sàvia».

Finalment, al Museu Postal, Susanna Herrador infiltra la maternitat en els espais públics a través de les xarxes socials a l’obra Via Lactea Art Project, i Rafel Contreras es posa en la mirada de l’altra amb la intervenció Dues dones, dues mirades.

Fins al 5 de juny.

Relació d’artista i museu

Neus Mola                                   Casa Rull
Maite Luque                                 Casa Rull
iO Casino                                     Museu de l’Electricitat
Susanna Ferran Vila                     Museu Areny-Plandolit
Emmanuelle Besnard-Savin         Museu de l’Automòbil
Alfons Valdés                               Museu del Còmic
Montserrat Altimiras                   Museu del Còmic
Susanna Herrador                         Museu Postal
Rafel Contreras                             Museu Postal
Eve Ariza                                     Museu del Tabac
Samantha Bosque                        Museu del Tabac
Itziar Badenas                               Farga Rossell